di: Carcano - Pinotti
L'era on trenin,
on tròttapian de gran prestigio
che i milanes l'hann battezzaa
gamba de lègn.
E ciff e cioff. ..
per la campagna de volada,
negher de fumm...
di ferrovii l'era on modèll.
De chì de là del Pò, a sto trenin,
la gent lombarda
la ghe tegneva...
L'era el sò gamba de lègn!
El fa den den... den den... den den...
el Giancarlin col campanèll,
col sò frecass nissun le tègn.
Oh se l'è bèll! Ma pròppi bèll!
A l'era el fior in de l'oggioeu
de mèzza Lombardia.
Ma col progrèss del dì d'incoeu,
el duu de copp gh'hann daa...
e l'hann casciaa via!
In del "buffé"
de la stazion, con la sartina,
al tavolin gh'era anca el scior
commendador.
Tutt ben vestii,
con sù la noeuva magiostrina,
la corteggiava,
el ghe parlava del sò amor.
Lee indifferenta, ma però
con tanta grazia,
col sò crespin
la rinfrescava el decoltee!
Me l'era bèll...
el gamba de lègn!