Cabaret Milano Duemila - Cabaret Milano Duemila

di: F. Anselmo - A. Losi

 

Se smorzen i lus
sòna l’orchèstra
se dèrva el sipari
comincia la fèsta
incoeu son nò in vèna
però tocca a mì
“Signore e Signori, eccomi qui”
Quatter ridad ona canzonètta,
ma in del coeur semper quèlla strètta
come voraria de fudèss capii
che mì son là con lù e minga chì.

On dì s’ciopparoo
con ‘sta passion,
ma devi rid
nascond el magon
la voeuja de piang
la rusa in di oeugg
ma el m’è proibii
gh’è el sketch de finì

Ma mì i mè lacrim foo nò vedè a la gent
mì piangi a l’incontrari
piangi de dent’
fina a impienì el mè còrp fin a negà
negà in di mè dolor
per poeu morì contenta
e famm ricordà semper sorrident.

Finii el spettacol
finida la fèsta
gh’è gent che va
gh’è gent che rèsta
chi vegn sù coi fior
coi compliment
mì son distant
e vedi nient
mì voraria podè volà
volà lontan là indoe l’è lù,
ma chi te fermen
e te voeuren sentì
senza pensà che tì
te see nò lì.

Tì te sorridet
te strenget i man
hinn man sincer
hinn man ruffian

musica

Mì voraria podè volà
volà lontan là indoe l’è lù,
ma chi te fermen
e te voeuren sentì
senza pensà che tì
te see nò lì.

Tì te sorridet
te strenget i man
hinn man sincer
hinn man ruffian
i amis te domanden:
“Ste gh’heet? Te pared malada”
Ma nò, l’è nient,
l’è ona brutta giornada.

Cerca

Facebook!