Cabaret Milano Duemila - Cabaret Milano Duemila

di: Concato Fabio
 

 

L’omarèll semper chì el me guarda
el me dis: “Tì, ‘ste fee cont i man in man?”.
Ghe rispondi: “Se gh’hoo de fà in quarantèna?”
“Mì ‘l soo nò. Te see tì a sonà el pian”.

Voeuri dì che l’è dura stà a cà mia
per fortuna gh’è anca on piccol terrazzin,
quand gh’è ‘l sô me mètti sù la cadrega,
gh’è on uliv piscini,
gh’hinn trii ò quatter fiorellin
tutti insèma con la gatta
e ‘l mè Ninin.

A mì me pias andà foeura, andà a spass,
ma incoeu l’è anmò impossibil
gh’hoo nò el pass
adèss dervi e butti l’oeugg sù la strada:
gh’è on quaivun con la majètta tutt sudaa
fa ona corsètta e numm chi sèmm?
I pussee stupid?
Numm ‘se fèmm?

Son dree pensà che me cambiarà la vita”
E magari la sarà mèj d’inscì
El starà mèj el nòster pòr pianeta.
A mì me par che l’è s’cioppaa
ghe la fa puu.
E ghe l’hann minga fada tutt i persòn
Hinn anda via in silenzi come tì
Senza on basin, ona carèzza, ona reson
Senza on “Mì son chi e te voeuri ben”.

L’omarèll l’è anmò chì el me parla:
“Meno mal ghe seri mì a controllatt”.
Ghe rispondi: “Se gh’hoo de fà in quarantèna?”.
Lù el se vòlta e ‘l va via tutt sodisfaa.

Cerca

Facebook!