di: Ridolfini - Marzagalia
Mì conossevi on bèll veggètt in gamba
ormai l’era restaa chì in de per lù
la cà però l’era on poo tròppa granda,
ma de mangià ghe le faseva puu.
Inscì hann decis de fall ricoverà
in on ospizzi pròppi chì in città,
son’ ‘ndaa a trovall incoeu
l’hoo vist si e nò content
el dis che ghe ne impòrta puu de nient.
Che vita l’è la nòstra
de andà là prèst se spera
e quand ven giò la sera
me par de stà in preson,
però che bèll saria
dipend puu de nissun
vedè tucc che sorriden
sentiss anmò on quaivunn.
Perchè quand vun diventa vègg i giovin
a voeuren puu tegnill con lor in cà
però la vita l’è ona roeuda e quindi
la stèssa sòrt a lor ghe toccaraa
se ‘l mè pover papà el ghe fuss anmò
mandall in quèll ospizzi pròppi nò
gh’hoo avuu on ripensament,
mì voeuri fall content
del rèst a me ne impòrta puu de nient.
Doman voo a la Baggina
ghe parli a l’infermera
inscì prima de sera
el pòrti a cà con mì,
ona stanzètta voeuia,
quèlla del mè papà,
se l’è vera che i mòrt a veden
content de mì el sarà
Però ghe tanta gent pièna de grano
che gh’hann i appartament con duu ò trii can
mì son pròppi de quèi che ama i bèsti,
ma mèj saria dagh de mangià a on cristian:
t’el see in la vita se pò mai savè
l’è semper mèj fà el ben anca perché
pò dass che i tò parent
per colpa dei event
te mètten in d’on ospizzi in d’on moment.
L’è minga necessari
però portai tucc via
almen bisognaria
andà a trovai de spèss
e fagh sentì che cunten
dagh di consolazion
el vègg che 'l prega el giovin
dimetichee nissun.