di: Luigi Carcano - Bosetti
Stasera voeuri datt sòtta la luna
tutt quèll che tanto dolz me ven dal coeur.
tutt quèell che gh'è in de l'azur del ciel,
che vedi a l'orizzont senza confin.
Silenziosa l'è la nòtt in su la spiaggia,
la giuga a te ghe l'hee l'onda del mar;
la sfiora con la s'ciuma i nòster pass,
e par che la sorrid al mond inter.
I mè sògn coi speranz sodisfaa,
tucc d’incant sul mè coeur s'hinn fermaa.
Dal celest firmament tra i stèll,
tì òh luna splendent guarda giò.
Va a cercamm, tutt per nun, on sittin
bèll tranquill per podè stà visin.
Sul pòst che m'ha trovaa la bèlla luna,
te strengi in di mè brasc con tanto ardor.
I mè speranz diventen realtà,
el coeur el tacca anmò a sospirà.
Testimòni la voeur vèss la luna pièna,
ma ona nivola la scond el sò splendor.
A l'ombra te faroo el me primm basin.
El primm basin... scintilla de l'amor!