Stampa

di: A. Barzaghi
 

 

El pareva ch’ el dormiva
el gh’aveva on’aria strana
sètt e mèzza de mattina
in dove passen i metrò
fòrsi nanca quindes ann
nanca el temp de guardà ‘l mond
el saveva appèna appèna
fòrsi che l’era rotond.

E la gent in fila indiana
in dove passen i metrò
sètt e mèzza de mattina
ghe fann caso sì e nò
el pareva ch’ el dormiva
‘me se dòrma a quindes ann
quand te par che la toa vita
la interessa nanca a on can.

E la va, e la va, la va via
in dove passa i metrò:
che poesia…
e la va, e la va, la va via
quanti vòlt che l’avarà dii
“mama mia”.

El pareva ch’ el dormiva
el gh’aveva on aria strana
sètt e mèzza de mattina
in dove passen i metrò
l’hann faa su e l’hann portaa via
in on sacch tutt sporch de grass
el pareva ch’ el dormiva
el voreva nò svegliass.

E la va, e la va, la va via
in dove passa i metrò:
che poesia…
e la va, e la va, la va via
con on fioeu de quindes ann
in dove passen i metrò
e la gent in fila indiana
ghe fa casò sì e nò.