Stampa

di: Francesco Magni
 

 

Vègni d’on paes morissi chì che l’era on quader
l’era inscì bèll ch’ el ghe piaseva a tutt’ i lader
a tirà innanz se fa fadiga ma per viv
la ghe bastava la collina coi sò riv.

E la gesètta di mòrt l’hann sacramentada
el progrèss verd ma pròppi verd e l’ha desfada
te se giravet te borlava in man on fior
ma l’è girada, adèss l’è ròba per i scior.

Se te ghe davet la tèrra la te dava,
ma la panzana de la rava e de la fava
che a fà i bullon l’è mèj che nettà sù el stabièll
come on usèll t’hann mettuu in gabbia, va che bèll.

E al fontanin vègn giò pòca acqua e stramalada
e là in del bosch chissà perchè gh’hann faa la strada
se lavom tutt’ i dì la faccia e poeu anca i pee
viva l’America, la còca, el tornà indree.

El mè paes ve ‘l disi anmò l’era on spettacol
ma gh’era i gent che ghe credeva anmò ai miracol
liron liran anca ai miracol l’è rivaa
vardes in gir vardel vialter el risultaa.

Mè cara gent, el mè paes a l’era on quader
in faccia el sô, dedree i montagn, da part el Lamber
gh’è anmò i montagn, a gh’è anmò el Lamber
gh’è anmò el sô,
ma la sostanza de la tèrra la gh’è pù.