Stampa

di: popolare
 

 

Due stornellini per raccontare
della bambina che volli sposare.
L’hoo conossuda per caso a la fera
con la romantica luna de sera
stavo tirando tre palle a una lira
rimasi colpito da donna Palmira.

Passaa trii mes da quèlla sera
adèss l’è la mia miee, che rògna nera.
Èmm faa i valis e via de volada
sèmm staa felici per tutt’ la giornada,
ma in on albergo senza pretes
l’è lì che ve voeuri, comincia i sorpres.

La dis a l’improvviso: “Caro Carletto,
mi sento molto stanca, andiamo a letto”.
La cava el capèll ven giò la perucca
ghe vedi spontà tutta lustra la zucca
oh gent, oh Signor, guarda tì che disaster
la gh’aveva el coo come quèll d’on pollaster.

Intant che pensavi: “Ma l’è carneval?”,
a vedi sgancià on oeugg de cristàll
i denti, i molari, incisivi e canini
eran lì sparpagliati sui due comodini.

M’è mai capitaa nè de rar nè de spèss
de vedè tirà foeura la gamba de gèss
il busto lo leva, si mette in pigiama,
ragazzi che forza, la par ona rana.

La pizza on toscan, la bev on grappòtt
mì son lì che trèmi de sora e de sòtt
la fa on bèll sorris, la me dis: “Corbèlla,
la grappa per mì a l’è camamèlla”.

La strèppa el macuba, la mangia per vòtt
eppur a vedèlla l’è on òss bèll e ròtt,
mì son scarognaa, gh’hoo adòss la disdètta
la me par el telar de la mia biciclètta.

L’è quèsta la morale, occhio alla vera
se dovii toeu la dòna tovíla intera.
Per questo amici miei non fate i bambi
trovatevi la donna senza i tòcch de ricambi.
Dèmm a traa a mì.