Dò lacrimm - Cabaret Milano Duemila

di: Marco Candiani - Claudio Merli
 

 

Hoo dervii la finestra del temp,
del mè temp pitturaa in de la ment.
Hoo veduu ‘na ringhera
e giò in cort on omètt ch’ el sonava.
Seri lì sui basèi de la scòla con dò lacrim ai oeugg
a coo bass, a fà ciao con la man
ai mè gent sul porton.

Sì, hinn dò lacrim
che gh’hann dent on riflèss che me par poesia
e on profumm
de castègn che rostiva
sora la stua che la moriva pian pian.
Capissi nò, fòrsi me insògni
ò fòrsi l’è on’altra vita.
El mè gatt l’è lì sòtt la cadrega
ch’ el pisòcca bèll quiett e mì peli castègn.

‘Dess me par de sentì canzonètt
che me parlen de on Duce e d’on Rè
e me par de vedè gent
che piang cont in man ona fòto.
Quèll che proeuvi l’è fòrsi ona stòria,
i vision d’ona nòtt,
fòrsi on liber legiuu chissà quand,
ma chissà quand l’è staa?

Nò, gh’è dò lacrim
che gh’hann dent on riflèss
faa domà de poesia
m’ el profumm de qui pagn che sugava
sora la stua che la moriva pian pian.
E senti an’ mò l’era d’inverna
l’acqua piccà su la finestra.
I mè gent che scoltaven la radio
semper mèzz indorment
me guardaven content.

musica

Capissi nò, fòrsi me insògni
ò fòrsi l’è on’altra vita.
I mè gent che scoltaven la radio
semper mèzz indorment
me guardaven content.
Stòri d’alter temp.

Cerca

Facebook!