Stampa

di: Roberto De Andreis
 

 

L’è minga facil parlà de Milan
senza andà su la retòrica.
L’è minga facil parlà de tanti gent
che van vegnen e pòcch hinn content.

Questa Milan, da camera a gas
la ghe pias domà a chi
chì el ghe nass,
oppur a chi l’è nassuu in alter sit
e in del cervell l’ha dii:
Oei ci vado, ci vado,
ma perchè? Ma per vedè se l’è bell,
se l’è bell, se l’è bell
sì, sì, sì, sì
per vedè se l’è bell,
se l’è bell, se l’è bell
sì …

In del gir del mond
di quatter biccer
i hoo vist tutti: giall, ross
e anca ner.
Poeu son tornaa indree
a cà mia, hoo guardaa in gir
e hoo dii:
Ma mì son mai andaa via!

Questa Milan, da camera a gas
la ghe pias domà a chi
chì el ghe nass,
oppur a chi l’è nassuu in alter sit
e in del cervell l’ha dii:
Oei ci vado, ci vado,
ma perchè? Ma per vedè se l’è bell,
se l’è bell, se l’è bell
sì, sì, sì, sì
per vedè se l’è bell,
se l’è bell, se l’è bell
sì …

E poeu la sera
in santa pas
me metti giò sul materass.
Rivedi l’Africa, l’America, el Giappon
vedi Milan e me vegn el magon.

Questa Milan, da camera a gas
la ghe pias domà a chi
chì el ghe nass,
oppur a chi l’è nassuu in alter sit
e in del cervell l’ha dii:
Oei ci vado, ci vado,
ma perchè? Ma per vedè se l’è bell,
se l’è bell, se l’è bell
sì, sì, sì, sì
per vedè se l’è bell,
se l’è bell, se l’è bell
sì …
per vedè se l’è bell!