Stampa

di: Aurelio Barzaghi
 

 

El camminava cont i pee per tèrra
finchè ona sera, finchè ona sera
l’ha guardaa in sù, l’ha guardaa in sù
e inscì l’ha vist i stèll
l’ha vist i stèll e l’è restaa incantaa
l’ha vist la luna che sorrideva
che sorrideva sui tècc di cà,
l’ha vist on fioeu che ‘l se stringeva
al sò gatt de pèzza compraa al mercaa,
l’ha vist on fioeu che ‘l se stringeva
al sò gatt de pèzza compraa al mercaa.

El camminava cont i pee per tèrra
finchè ona sera, finchè ona sera
l’ha vist el sô
l’ha vist el sô però l’era de nòtt,
l’ha vist el sô e l’ha capii nagòtt,
l’ha vist la cima d’ona montagna
ma ghe l’ha fada fin a metà,
l’ha vist on òmm che ‘l se stringeva
al sò gatt de pèzza compraa al mercaa,
l’ha vist on òmm che ‘l se stringeva
al sò gatt de pèzza compraa al mercaa.

Hoo vist on vègg settaa per terra
par che ‘l parlava, par che ‘l parlava
insèma a on strasc
on tòcch de strasc che ‘l pareva on gatt
e tucc diseven che l’era matt
on gatt de pèzza compraa al mercaa
on dì de nèbbia de tanti ann fa,
on gatt de pèzza compraa al mercaa
on dì de nèbbia de tanti ann fa
e tucc diseven che l’era matt
perchè el parlava cont el sò gatt,
e tucc diseven che l’era matt
perchè el parlava cont el sò gatt.