Stampa

di: Walter Valdi - Minerbi

 

 

Mì voraria vèss vun de quèi del Texas
vun de quèi che se pò minga scherzà
cont on cazzòt fann foeura quindes tèppa
e cont on boff trann là cinquanta Indian,
mì voraria vèss vun de quèi de là,
mì voraria vèss vun de quèi de là.

 

A cantà inscì l’era el Galbusera,
vun che conossi mì.
L’era impiegaa in d’ona ditta de balètt de penn a sfera
con sede giò di part vers Lambraa.
Una sera l’era lì a la scrivania in mèzz ai sò cart,
le sa el Signor cosa gh’è vegnuu in ment
lù l’ha taccaa a cantà.

 

Mì voraria vèss vun de quèi del Texas
vun de quèi che stann minga lì a parlà
cont on oggiada te fann su ona dòna
e come nient la manden a ranà:
mì voraria vèss vun de quèi de là,
mì voraria vèss vun de quèi de là.

 

Cantà saria staa nient,
el fatto l’è che l’ha taccaa a pensà:
Orca che bèll saria vèss vun del Texas.
A la mattina, ohvei là, levi sù, ciappi el cavall
tutut tutac, tutuc tutac voo in ditta.
E…. ma in dove el tacchi?
Eh: gh’è minga el sit….
Visin a la Ses’cent del scior Bertacchi
che lù le lustra lì tutt’i mattin
che el par che ‘l  g’abbia lì chissà che còsa.
E poeu cosa el gh’ha lì? Ona Ses’cent!
E mì ghe pianti arent el mè cavall.
Quand el vegn giò: “Ma come?
In una ditta qui, come la nostra, cosa ci fa un equino?”.
“L’è el mè”, ghe foo.
Poeu parli pù.
Se el parla lù giò bòtt.
Eh ohvei, in del Texas… orca che bèll saria… de bon mì…

 

Mì voraria vèss vun de quèi del Texas
mì voraria vèss vun de quèi de là



poeu dopo voo in de l’atrio
in dove gh’è la macchinètta, quella de timbrà:
cont on colp soll, distacchi la manètta e la troo via.
Poeu “slach” mì tiri foeura i rivoltei
e…. ta ta ta ta ta….
sbusi i cartèi e dèsfi su tusscòss.
Lì vegnarann giò tucc, e mì voo de sora
nella sala riunioni in dove gh’è taccaa in del quader
el direttor che ‘l rid
e mì ghe tacchi sù inscì per travers
“wanted 3000 dollari a chi l’è bon de fall andà in galera”
firmato: Galbusera Kit, che el me pias.

Pòrca galera! El me mandaraa a ciamà.
E mì ghe voo.
Dervi la pòrta cont ona pesciada,
come in del Texas,
e poeu me pianti lì cont i gamb avert:
“Mezzogiorno di fuoco”….
anca trè e mèzza…. Fa nient, l’è istèss.
Stoo lì on bèll cinch minutt senza dì nient,
anzi e poeu nò: ghe ziffoli el Deghejo.
A un certo punto el vosaraa:
“Lei Galbusera, le mani in alto”.
“Ma fa nò el pistòla” ghe disaroo, “che adèss te mandi in motoa”.
Però intant foo la finta,
ie tiri su pian pian, poeu dòpo: pam!
Ona pènna a sfera denter in di quattr’oeucc.
“Aiuto, aiuto, tradimento, a me!”, el vosaraa.
Li rivarann sù tucc i sò banditi:
“Scusi, è permesso?”.
Rivaraa el Barozzi, faccia de palta e lingua biforcuta,
rivaraa el Rossi, el Carugati,
el Villa, quèll de l’ufficio vendite
e tutt’i pistoleri come lor,
perchè chì insci, per mì, hann faa su la banda
ona banda che commercia cont i indian,
ghe vend i fusil vègg, el whisky marsc
e i pènn a sfera cont i balett ròtt che giren minga
e a mì mi ie fann girà.
Ben: come riven denter, vun per vòlta
on cattafich per un e ie indormenti
poeu scappi giò, voo giò in segreteria
careghi sù la Lina, l’è assee on’oggiada
e la me ven adree
a vèss del Texas...
Saltom sul cavall e via, in de la prateria.
Mì e lee davanti e i banditi adree.
Però a un certo punto foo la finta,
foo el gir de la collina
lor vann avanti e mì ritorni indree.
Vegni a ciamà i mè amis:
ciamaroo el Lino, el Gigi Pansc, el Nando:
sì, sèmm in pòchi el soo… sarèmm in sètt.
Magnifici, ma sètt.
Ben! Fa nagòtt.
Ghe disaroo: “Ragazzi: sèmm assee!
Quest chì, quest chì l’è el di de la vendètta.
Occhio per occhio, balètta per balètta,
demigh adòss, adèss riven i nòstri, forza ragazzi!
CARICA!!!!!!”.

In quell moment lì da on ròbb che gh’era su la scrivania
ven foeura ona vosètta che la fa:
“Galbusera, Galbusera,
quand’è che pòrta sù la pòsta de Voghera?”.
El Galbusera l’era lì, a cavall de la cadrega
in mezz a tutt’i cart sbattuu per tèrra
che l’andava in del Gran Canyon
el frena, el resta lì on moment
poeu dòpo el fa:
“Mai, non mi arrendo, pòrti sù nagòtta.
Le sa cosa ghe disom in del Texas
a quèi faa come lù?
Va a da via al……”.
Inveci nò: l’è lù che hann mandaa via.
L’hann casciaa via d’amblé,
tutto perchè, in fond perchè ona sera
le sa el Signor cosa gh’è vegnuu in ment
lù l’ha taccaa a cantà.

 

Mì voraria vèss vun de quèi del Texas
vun de quèi che se pò minga scherzà
cont on cazzòt fann foeura quindes teppa
e cont on boff tran là cinquanta Indian,
mì voraria vèss vun de quèi de là,
mì voraria vèss vun de quèi de là.