Stampa

di: Nadir Scartabelli

 

 

Trii paltò, scarpon che hann faa la guerra,
residenza: l’andron de la stazion
rugà dent ai sacch de la ruera
e a fà de materass quatter carton.
Poeu riva el dì e gh’è de levà sù
on poo a la svelta, passen i pollee
derven i cler, comincen i mestee
e là giamò in pedana per el primm ross.

E l’era semper pront a cuntà sù ona stòria
se dent al bar vedeva che gh’era on poo de gent
però sul pussee bell perdeva la memòria
on bianch cont el campari e tucc tornava in ment;
el sò tirà de scherma l’ha mai mazzaa nissun
la soa pedana l’era l’andron de la stazion
on grand inchin e subit
la man la faa la mòssa
i oeugg color barbera senza tristezza.

Slonga la man, come a fondà el fiorett
e trii paltò strasciaa come corpett
e per quattass el mus
domà on berett cattaa in la ruera.

D’Artagnan l’era minga el sò nòmm,
ma l’era on ghezz a tirà de scherma
in mezz al traffich ò in metropolitana
domà per scelta e minga per condana.

E l’era semper pront a cuntà sù ona stòria
se dent al bar vedeva che gh’era on poo de gent
però sul pussee bell perdeva la memòria
la grappa grigio verde e a tucc tornava in ment
el sò tirà de scherma l’ha mai mazzaa nissun
la soa pedana l’era l’andron de la stazion
on grand inchin e subit
l’ha nanca faa la mòssa
on schermidor de quei de vera razza.