di: Aurelio Barzaghi
Hoo miss sù on bèll cappèll de Pierròt
e in faccia ona spanna de cera
e adèss canti la mia canzon
e la canti a la mia manera.
A chi moeur de famm e de frègg
a chi giuga per fòrza la guèrra
a chi nass de scondon e perciò
a ghe dann per cà la ruera:
canta Pierròt, lariolì, lariolà
canta Pierròt, lariolì, la-la.
Per chi mazza la mama e il papà
per on ora de felicità
per i fioeu con la pèll tanto scura
inscì magher che fann paura;
dònn con nanca ona gotta de latt
cont i mosch che ghe giren sui oeugg
man che scava el ciar de la sera
on poo d’acqua bagnada de tèrra:
canta Pierròt, lariolì, lariolà
canta Pierròt, lariolì, la-la.
Dòrma Pierròt in de ‘l tò lètt
dòrma che ‘l mond l’è on poo strètt
dòrma Pierròt, el mond l’è matt
doman cominciom de capp.
Hoo miss su on bèll cappèll de Pierròt
ed in faccia ona spanna de cera
perchè inscì se capiss pròppi nò
la tristèzza che ciappi ògni sera:
canta Pierròt, lariolì, lariolà
canta Pierròt, lariolì, la-la.