Stampa

di: Giovanni D'Anzi

 

Oei largo che rivi mì, oei ballabiòtt via davanti….

Me fann morì del rid tutta la gent
che vorarissen fà quell che foo mì
sann minga che mì sont on prepotent
sann nò che mì quand parli foo stremì.
Son pussee svelt d’on gatt e d’on usèll
e me fo rispettà cont el coltèll.

Mì sont el Barbisin de la Moiazza
dove spui foo ona busa gròssa inscì
cont ona sberla rompi ona ganassa
quand parli tremen tucc davanti a mì.
Oei, mì mangi carna tutta settimana
de zuccher e cafè ghe n’hoo on vagon
pollaster, butter, formagg de grana
e on magazzin de cass pien de savon.

Son prepotent e nient me fa paura
e giri in longh e in largh per la città
me lassa perd perfino la questura
perché col Barbisin gh’è nient de fà.
Mì sont el Barbisin de la Moiazza
e nient al mond me podaria stremì
per mì pientà di grann a l’è ona bassa
a taccà lit con mì voeur dì morì.

musica

Cont ona sberla rompi ona ganassa
quand parli tremen tucc davanti a mì.
Oei, mì tiri de cortèll come ona bissa
dove passi tremen tucc del gran spavent
e quand me sbatti in mezz in d’ona rissa
gh’è perlomen quaranta feriment.

La gent la dis “Chiamate la Questura,
bisògna denunciall e fall ligà”:
poeu tremen de spaghett e de paura
perchè col Barbisin gh’è nient de fà.

Mì sont el Barbisin de la Moiazza
e nient al mond me podaria stremì
per mì pientà di grann a l’è ona bassa
a taccà lit con mì voeur dì morì.