Stampa

di: Mimmo Dimiccoli

 

 

Vorevi a tutti i còsti fà fortuna
e per on poo de temp sont emigraa
mì, che credevi de trovà la luna
me sont accòrt che stavi mej a cà.
E adèss se gh’è on quaidun
che voraria partì, riessi nò a tasè,
ghe disi inscì:

«Fà nò la stupidada de andà via
da ona città bèlla come Milan
hoo mai soffert inscì de nostalgia
i forestee te tratten de villan,
ma quand me capitava vun de lor
che ‘l se vantava lù e del sò paes
ghe rispondevi: “nan, prima de cicciarà,
vègn a conoss Milan e i milanes”».

Dòpo trii dì te vegn la nostalgia,
te penset a tutt quèll che t’hee lassaa
ai bèi serad passaa in compagnia
cont i amis a bev e a cantà:
te maledisett tutt,
te òdiet i danee
te pòdet nò a fà men de tornà indree.

musica

«Fà nò la stupidada de andà via
da ona città bèlla come Milan
hoo mai soffert inscì de nostalgia
i foreste te tratten de villan,
ma quand me capitava vun de lor
che ‘l se vantava lù e del sò paes
ghe rispondevi: “nan, prima de cicciarà,
vègn a conoss Milan e i milanes”»:
ghe rispondevi: “nan, prima de cicciarà,
vègn a conoss Milan e i milanes”».