El barbon di Navili - Cabaret Milano Duemila

di: Mimmo Dimiccoli

 

 

Ona nòtt per amor disperaa
su la Ripa de Pòrta Cines.
Con la nèbbia l’era ‘l pòst ideal
per mazzamm e levamm on gran pes.
Scarsa la lus, on silenzi mortal
me pòrti giò a duu pass dal canal
sari sù i oeugg, me foo el sègn de la Cros,
ma dal Navili ven sù ona vos.

Óueih vigliacch, guardom mì, l’è des ann che son chì,
sòtta ai pont, senza on lètt ne ona cà,
per i dònn gh’hoo pù nient, vivi de carità,
ma l’è mèj fà ‘l barbon che crepà;
d’ona ròbba son sicur - te le dis on amis –
chi se coppa el va nò in paradis:
damm a trà, va a dormì, te see giovin per morì
fà nò ‘l stupid e ricòrdes de mì.

Senza nanca rispond scappi via,
cont on frègg in di òss stavi mal,
ma ‘l ciarin d’ona vèggia osteria
de lontan el pareva ciamamm.
Me infili denter ancamò agitaa,
bevi on grappin, ricominci a fiadà,
l’ambient l’era pien, gh’era gent d’ògni età
vun che sonava e tucc a cantà.

Mì soo nò chi l’è staa, so che m'hann portaa là
dòpo on poo insèma a lor a brindà
l’è staa inscì che hoo capii quèll che ‘l vègg el m’ha dii
“in la vita se dev anca soffrì”.
Quèsta amara realtà l’ha m’ha faa medità,
dal barbon di Navili son tornaa,
gh’hoo portaa de mangià
dòpo avèll ringraziaa
e comòss a l’hoo basaa…

Cerca

Facebook!