Stampa

di: Gelmi

 

 

L’è la vita, l’è ona roeuda che gira
che la gira per tucc e la va
a vint ann te manca la lira
e l’è dura se te mèttet sù ca.
Dòpo on poo la famiglia la pesa
te se sbattet per on tòcch de pan
che fadiga, l’è pròppi on’impresa
la te par ona vita de can,
però la gh’ha ‘l moment la mia giornada
la me ripaga tutt el tribulà.

Ma la sera quand mì torni a cà
gh’è on fiolin che me dis “ciao papà”
el me butta i brascitt in sul còll
el me fa sentì pròppi on grand òmm.
El gh’ha i oeugg che hinn azur come ‘l mar,
i cavei rizz che ‘l me par
on follètt che a vedell in cà mia
el me fa tornà an’mo l’allegria.

Passa i ann e cont i ann poeu se invèggia
e anca a tì t’hann mandaa la pension
a l’è dura digerila, ma l’è vèggia
la toa stòria de vess on campion.
La famiglia adèss l’è cambiada
e a pensagh me vègn el magon
te see chi de per tì, lee l’è andada,
come on can a mangià ‘l minestron,
ma m’è restaa on moment in sta giornada
lee, la soa vos, in la telefonada.

Tutt i ser ma quand lù el torna a cà
el me ciama el me dis “ciao papà”
son tornaa pròppi adèss, son stracch mòrt
‘me te steet? A l’è lù el mè confòrt.
L’è per lù che me senti riviv
anca el ciel el me par pù inscì gris
sarà bèll fòrsi anca inveggià
se gh’è on fioeu che ‘l te dis: “ciao papà”.


gh’è on fiolin che ‘l me dis: “ciao papà”

L’è per lù che me senti riviv
anca el ciel el me par pù inscì gris
sarà bèll fòrsi anca inveggià
se gh’è on fioeu che ‘l te dis: “ciao papà”.