Cartolina de Milan - Cabaret Milano Duemila

di: F.Ruggeri - U.Marino

 

 

Quant’è bella la luna a Marechiaro
che profumo der Tevere de sera
e che sogno l’Arno quando è primavera
ciombia, allora, chì a Milan,
se gh’è de bèll?

Trii Navili, ona darsena e poeu el Dòmm
coi sò gulj e l’indorada Madonina
quanta gent? Me par on para de milion
che la sgòbba istèss del dì come la sera.
Bèi tosann che vann a spass in galleria
gent che riva de distant e la va pù via
on grand rebellòtt che fà trottà la gent
tanti strad che quasi se capiss pù nient.

De nostran gh’è restaa pòcch, a se mès'cen i famili
l’è la leg d’ona città che on poo tròpp la s’è ingrandida.
Sì, però, l’è semper bèll el nòst Milan
e scuségh se sèmm on poo di bauscioni
brasc avèrt a chi gh’ha voeuja de lavorà
sèmm el simbol de la solidarietà.

Quand passeggiom su la ripa Ticinesa
par de vèss su la costiera amalfitana
tanti macchin posteggiaa in d’ona quai manera
sì, ma l’aria l’è divèrsa chicchinscì.

musica

Bèi tosann che vann a spass in galleria
gent che riva de distant e la va pù via
on grand rebellòtt che fà trottà la gent
tanti strad che quasi se capiss pù nient.

De nostran gh’è restaa pòcch, a se mès'cen i famili
l’è la leg d’ona città che on poo tròpp la s’è ingrandida.
In del fumm de la città tutta inquinada
mì soo nò se la serviss ‘na serenada
de romantich a Milan, se gh’è restaa?
El regòrd del temp indree che l’è scappaa;
el regòrd del temp indree che l’è scappaa.

Cerca

Facebook!