Stampa

di: Aurelio Barzaghi

 

 

E su ona gulia del Dòmm
gh’è duu pivioni che se basa
fra pòcch se smòrza i lampion
l’alba l’è bèlla e spontada;
canta on gallètt de paes
e brilla l’ultima stèlla
e fra i sass sponta on fior che voeur nass.

E su ona gulia del Dòmm
gh’è duu pivioni che se basa
passa ona nivola in ciel
odor de tèrra bagnada
salta la rana in del fòss
e piang on fioeu in la cuna
fass in là, nass el sô
o, bianca luna.

Cara Lombardia gent de gesa e de osteria
nass on alter dì sèmm semper chì e così sia.
Cara Lombardia gent de gesa e de osteria
gent che prega e canta magari a l’ombra d’ona pianta
e da ona finèstra profumm d’ona minèstra
calda ‘me on amor a prima vista.

Gent de Lombardia, bòna istèss del pan
semper in prima fila quand se gh’haa bisògn de iuttà on quaivun
Gent de Lombardia, bòna istèss del pan
semper in prima fila quand se gh’haa bisògn de iuttà on quaivun
e da ona finestra profumm d’ona minestra
calda ‘me on amor a prima vista.

E su ona gulia del Dòmm
gh’è duu pivioni che se basa
fra pòcch se smòrza i lampion
l’alba l’è bèlla e spontada;
canta on gallètt de paes
e brilla l’ultima stèlla
e fra i sass sponta on fior che voeur nass.