Andèmm cagnoeu - Cabaret Milano Duemila

di: Pizzamiglio - F.Olivari

 

Sô che tramonta ormai senza color
semper istèss ‘me on binari che corr
nient e nissun el gh’ha bisògn pù de mì
su ona banchètta ògni dì.
Disen chi troeuva on amis, ma và là,
facil paròll fin che lee l’era in cà,
senti a sguagnì:
cosa gh’è in fond al vial?
Gh’è ‘l canil municipal.

Andèmm cagnoeu! Sèmm amis pien de speranza
el mè magon l’è passaa quand t’hoo guardaa:
gh’è on cantonin tutt per tì in la mia stanza
coi tò sciampètt de bombas pront de desfà
Te lassaa indree come mì la sòrta grama
l’è bastaa on nient per sentìss tutt presonee.

Ona sibrètta de ras l’ha trovaa
e lù el dismètt sòtta el lètt de giugà
poeu l’ha brancada là in strada che ‘l corr
fòrse che ‘l pensa a l’amor.
El tornarà poeu doman, di chi sa?!
Ma la sibrètta l’è inutil doppià
e pròppi adèss che gh’hoo gris i cavèi
stà quiètt cagnoeu che l’è mèj.

Torna cagnoeu a trà per ari tutta la stanza
come se incoeu la fudèss tornada lee:
anca se dent al mè coeur gh’è la speranza
del tò musin de balòss mì ghe n’hoo assee.
Se dèrva l’uss, lù l’è lì, lì che ‘l me guarda,
ma la sibrètta de ras la vedi pù.

Torna cagnoeu a trà per ari tutta la stanza
come se incoeu la fudèss tornada lee:
anca se dent al mè coeur gh’è la speranza
del tò musin de balòss mì ghe n’hoo assee.
Se dèrva l’uss, lù l’è lì, lì che ‘l me guarda,
ma la sibrètta de ras la vedi pù,
ma la sibrètta de ras la vedi pù.

 

Cerca

Facebook!