Adèss foo 'l facchin - Cabaret Milano Duemila

di: F.Anselmo - A.Losi

 

 

Che bèlla la vita, gh’hoo el mond in man,
gh’hoo chì ona carta, hoo passaa tutt’ i esamm
hoo faa tanta fadiga,
ma adèss son rivaa
così pensavi quand m’hann laoreaa. (dotoraa)
Vorevi ch’el mond el derviss i sò brasc
vorevi servil con tutt el me ardor
con l’entusiasmo de la mia gioventù,
ma ormai de pòst per mì ghe n’era pù.

Adèss foo ‘l facchin al mercaa di pollaster
vègni ross de vergògna
quand me guarden i alter,
gh’hoo pù la morosa
e i amis hinn sparii, ma mì devi pur fall
se voeuri minga morì.

Adèss guardi el mond cont i oeugg nebbiaa
hinn pien de lacrim amar soffegaa
la gola l’è strètta, opprèssa la ment
e ona gran rabbia, sorda, impotent.

L’ha sciusciada l’anima e dal profond del coeur
tutt quèll che me rèsta de vita e de amor,
amor che speravi podè regalà,
ma sòna la sveglia l’è ora de andà.

Foo semper ‘l facchin al mercaa di pollaster,
ma adèss me ne freghi quand me guarden i alter
chi me domanda “Chi son?”,
ghe rispondi: “Come tì, s’eri vita e speranza,
invece adèss son finii”.

musica

Come mì ghe n’è tanti staa tradii, bòia mond, 
t’hee sbagliaa fin adèss 
sbaglia pù con nissun!

Cerca

Facebook!