A la luna - Cabaret Milano Duemila

di: G. Pizzamiglio - F. Olivari

 

Oh nòtt serèna fodrada de ras
spiegom perché in ciel la luna la tas
se guardi in alt mì gh’hoo quasi ‘l sospètt
che la se incanta a sentì el nòst dialètt.
Se l’è vestida, vestida d’amor
fòrsi la parla domà col Signor
in milanes canti per lee
se la capiss mì ghe n’hoo assee.

Amisa luna ‘scolta nò chi dis che chì a Milan
sia ròba strana innamoras
hinn impossibil bomb de frecass.
L’amor l’è come on fior che depertutt el po’ buttà
ghe basta on poo de sentiment
per gòd la soa libertà.

Oh nòtt serèna, fà finta de nient
dimm indoe vann i sospir de la gent
dimm se la luna lantèrna del mond
sòtta on camin lee, gelosa, je ‘scond.
Se cunten nò i serenad de passion
e se l’oggin la ghe schiscia de bon
al menestrèll innamoraa
appos a on mur de la città.

Amisa luna ‘scolta nò chi dis che chì a Milan
sia ròba strana innamoras
hinn impossibil bomb de frecass.
L’amor l’è come on fior che depertutt el po’ buttà
ghe basta on poo de sentiment
per gòd la soa libertà.

musica

L’amor l’è come on fior che depertutt el po’ buttà
ghe basta on poo de sentiment
per gòd la soa libertà.

 

Cerca

Facebook!