di: Pinuccio Bosetti

La fèsta l’è finida
se smòrzen tutt i lus
la pista l’è desèrta
el circo el tas.
Strusand i sò sciavatt
el va l’ultim pajasc
a confidagh ai stèll
el sò torment.

Eterno magatèll vestii de strasc
con la faccia impiastrada de color
sòtta la muda greva de pajasc
mì scondi la mia pèna, el mè dolor
e ridi perchè quèst l’è el mè mestee
mì son pajasc… l’è vera
e tì, cosa te see?

Se pèrdi in del silenzi
d’on mond pien de pajasc
el sgar d’ona ridada
senza fin.
Intant che de lontan
rispondi in de la nòtt
el magonà d’on gatt
innamoraa.