Magon - Cabaret Milano Duemila

di: Mazzola Pino; Bosetti

 

Tì te see stada on fior de primavera
trovaa prima ancamò de vèss cressuu
te see passada via frèsca e leggera
cont el profumm de la toa gioventù.
Là in su ona vèggia pobbia in riva a on fòss
d’ona campagna che l’è anmò città
come ona sfida a ‘sto destin balòss
ghe rèsta el sègn d’on coeur innamoraa.

On gropp che ‘l sara in gola el sa de brusch
on pes faa de penser che intròna el coo
on voeui che tutt intorna te strengiaree
quèst m’è restaa de tì: domà el magon.

In d’on concèrt de tròn e de saètt
stanòtt s’è miss a piang tutt l’univèrs
e on colp de vent per famm l’ultim dispètt
l’ha stravaccaa la pobbia de travèrs.
Spariss quèll sègn d’on attim pien d’amor
portamm a sbiancà l’ultima illusion
e in del me coeur ghe rèsta col sò dolor
on gropp, on pes, on voeui
on gran magon.

....

e in del me coeur ghe rèsta col sò dolor
on gropp, on pes, on voeui
on gran magon.

Cerca

Facebook!