Stampa

di: Carcano Luigi; Pinotti Vittorio

 

L'Adele de la nev,
l'era on bèll fior de ròsa
sbilzaa d'ona ringhera
là in Via Scaldasô.
Faccin de madonnina,
el còrp l'era el savor
de tutti i sògn proibii
d'on fosch romanz d'amor.
La sera innamorada
d'on tòcch d'on mascalzon
che poeu l'ha 'bandonada
lì sola in d'on canton.
Per quèll amor sbagliaa
l'andava a l'osteria
per lassa giò i magon
sul voeuj di bottiglion.

El ball de la java
de nòtt la ballava, 
e intant la vendeva
e intant la smerciava
la nev sorafina
d’on bèll paradis, 
rivada per lee
cont el gir de Paris.
Ma con la soffiada
rivada in questura
coi man sù la strèppa
de bèll l'hann bevuda.
L'Adele in galera,
scarseggia la nev,
la piang la liggera
de Pòrta Cines.

L'Adele de la nev,
la sera introfolada
dedent del gir d'affari
de locch e balandran.
Col primm di rocchettee,
l'andava anch’ a Paris
per imparà insognass
di sògn del paradis.
Intant ch'el mond el gira
l'ha pèrs la soa virtù.
tutta la trada via
con la soa gioventù.
On vèll ghe quatta-giò
l'amar di sò miseri,
e in pas cont el Signor
la spera on mond miglior.