Mì e tì - Cabaret Milano Duemila

di: Nino Rossi

 

Mì me ricòrdi, come fuss ier,
el dì che t’hoo intravista.
Come t’hoo miss adòss i oeugg
hoo dii: l’è facile conquista.

Se me ricòrdi ben gh’hoo miss trii mes
de temp per vèss fermada
e in de l’andà a laorà,
per famm vedè de tì, slongavi strada.

A la mattina, quand te passavet,
mì te spettavi, el coeur el me batteva,
coi oeugg te mangiavi.

Senza fà finta, mì te sbirciavi,
e a mezzdì, quand mì tornavi a cà,
de rivedètt speravi.

Te ripassavet vèrs i dò e mèzza
tra mì pensavi: adèss me foo coragg,
la fermi con ‘na scusa.

Ma quand lassavi la sartoria,
vèrs i sètt or, te seret semper là
impalaa in mèzz a la via.

‘na sera che pioveva,
me son appostaa con l’ombrellin.

T’avevi vist, hoo lassaa dent el mè
e hoo traversaa visin.

La me perdòna, dato che ‘l gotta,
mì gh’hoo l’ombrèll e l’accompagni a cà,
se a lee ghe fa nagòtta.

Te son vegnuda, arent, arenta,
e sòtta l’ombrellin, sèmm daa du bèi basin,
la prima vòlta.

 

Se inveci de tiratt sòtta l’ombrèll,
quèlla famosa sera,
mì te tiravi sòtta on carr armaa,
che bèlla vita l’era.

Malgrado quèll che ti te diset,
mì te voeuri tanto ben
e prima de andà in lètt,
te foo el cafè con denter el velen.

A la mattina, quand te passavet,
mì te spettavi, el cœur el me batteva,
coi oeugg te mangiavi.

Senza fa finta, mì te sbirciavi
e a mezzdì, quand mì tornavi a cà,
de rivedètt speravi.

Se prevedevi ‘sta porcheria,
saria andaa a fà l’eremita
sui montagn de l’Ungheria.

Se mì savevi de ‘sta boiada,
in ona cava, cont on salvagent,
mì me saria buttada.

Te m’hee imbrojaa, con tutt i tò moinn
tì te m’hee intrappolaa.

Me seri illusa de fà on bèll affari
el dì che t’hoo sposaa.

Ormai l’è fada la stupidada,
vègnom visin che te carèzzi on poo
con la carta vedrada.

Belee carissim, te vègni arenta
e con passion te doo duu bèi basin
col lègn del la polenta.

Cerca

Facebook!