di: Passo Duomo
Podaria parlà de tì
per cuntà de ‘sta città
e fà savè a tutt el mond:
"Va’ che ròbb sèmm bon de fà!"
Lassa chì per piasè
i tò oeugg inscì malnatt
come el ciel che dòpo el vent
te pò fa vedè i montagn.
Se fa in prèssa a dì bellèzza
quand hinn già passaa di ann,
ma tì te restaree
ona Medea cressuda a Brera
con l'accent di nòs’ quartier
ona dea, ona sciora
che la vosa 'me 'n strascee
Se fa in prèssa a vèss pù 'na tosa
quand el temp se mangia i ann,
ma tì te ghe saree.
E mì: i danee ch' avaria casciaa
per vèss al pòst de quèll scior là
nell'azzurro mare d'agosto.
E poeu: fà l'amor in anarchia
al cinema in fond la via
in d’on canton, il più nascosto.
Ma voo in gir per Milan
son de corsa tutt el dì
guardi i dònn e i tosann
per trovann on'altra inscì.
Se fa in prèssa a desmentegass
quand sarà passaa di ann
(ma mì) te spètti anmò in d'on film
indoe la paròla fin
la se pò anca tajà.
Mariangela.