Malinconia d'estaa - Cabaret Milano Duemila

di: Brambilla

 

 

Sòlit cafè cont i sòlit amis
sòlit serad che trascorren noios
tra discussion e discors senza fin
e stupidat buttaa là ad alta vos.
Ona partida a biliard ò a ramin,
ma senza impègn e giugada de can
la par insulsa a sto pòr meneghin anca Milan.

Malinconia d’on estaa tutt de per mì
malinconia d’on estaa senza de tì
giri per cà ‘me on pigotton,
ma cont i strasc senza la testa
senza i gamb e senza i brasc;
me senti voeui compagn d’on sacch pien de nient
me senvi voeui come ona vela senza vent
e pòrti in gir la mia tristèzza per Milan
indifferent al so viavai, al sò baccan.

E mì ghe doo la colpa al cald, ma dent’ de mì
el soo benissim cosa l’è: te manchet tì.
Disen l’amor l’è on fior che a pòcch a pòcch el moeur,
disen l’è on sògn che rèsta in fond, in fond al coeur.
Ma in mì l’amor l’è semper viv, l’è semper chì
el temp el corr, ma ‘l passa mal senza de tì
el rivarà settember a portà ‘l seren
te disaroo ona vòlta anmò:
te voeuri ben

te disaroo ona vòlta anmò:
te voeuri ben.

Cerca

Facebook!