Stampa

di: Baldan Bembo A.; Danti

 

 

Guardavi in su la luna, l’altra sera
e me pareva che nel guardà giò
la luna la gh’avèss l’aria severa
come per dì: “Nò, sciori, se pò nò!”.
Anca guardall de inscì lontan
l’è pròppi a tèrra el vòst Milan.

La bèlla Madonina, gh’ha voeuja a guardà sòtta,
tra smog, gas e benzina la ved pròppi nagòtta,
ma inscì l’è mèj de bon perchè giò in sul sagraa
al pòst di vègg pivioni gh’è pien de vu-comprà;
al parco e in montagnètta i fior ghe crèssen minga
al pòst de la violètta ormai te troeuvet la siringa
a causa della quale in gir per sto Milan
te pòdet nò la sera portà a pissà el tò can.
Sui marciapee, tra i macchin e i sacch de la ruera
te tocca fà di dribbling che nanca ie fa Rivera
e se per strada, còrna, te borlet giò s’cioppaa
nemmen el sant Ambroeus se el passa el te daa a traa;
el rèst el lassom pèrd el vègg caro Milan
quèll che viv la vita, quèll col coeur in man.
Da la cerchia di Navili el se n’è andaa da on tòcch
prima a la Baggina e adèss l’è lì a Musòcch.

Inscì l’ha dii la luna l’altra sera
disèmel de sì, la gh’ha reson, el soo
l’è diventada brutta, sporca, nera
vèggia e malvestida sì, però
consciada de sbatt via come te seet adèss
Milan, Milano mia te voeuri ben istèss,
te voeuri ben istèss.