La vos del barbon - Cabaret Milano Duemila

di: Giorgio Danese

 

 

 

Ona strada, ona gesa, ona dòna, la mia nostalgia
rèsti lì come on bamba a guardà
troeuvi pù la mia cà
e me senti piccà su la spalla:
“s’ciao: come la va?”
l’è la vos del barbon del Navili che on dì el m’ha salvaa;
a l’è sera e gh’è giò la scighera
vègn insèma a mì
che te pòrti a mangià in trattoria:
che bèll vèss con tì.
Brancaroo per i man la ghitara
coi ricòrd tornaroo ai temp indree
quand de nòtt sòtta i pont del Navili cantavom con lee.

Ona strada, ona gesa, ona stòria, ona bèlla osteria
ritrovà canti amis che hoo lassaa per andà a lavorà:
hoo giraa in longh e in largh la Germania
ne podevi pù
e pregavi ògni dì la Madòna de famm tornà indree.
Se pò nò stà lontan de sta tèrra
adèss l’hoo capii:
a l’è mèj mangià pan e bològna pur de restà chì.
Guardà el Dòmm e la soa Madonina
sospirà e magari a pensà
me l’è bèll inveggià sòtta i stèll de sta bèlla città.

….

Se pò nò stà lontan de sta tèrra
adèss l’hoo capii:
a l’è mèj mangià pan e bològna pur de restà chì.
Guardà el Dòmm e la soa Madonina
sospirà e magari a pensà
me l’è bèll inveggià sòtta i stèll de sta bèlla città
me l’è bèll inveggià sòtta i stèll de sta bèlla città.

Cerca

Facebook!