Stampa

di: Claudio Merli


 

 

 

La nostalgia la me pòrta
ona rògna in pù de grattà.
Son dree a cercà la manera
de borlagh minga pù in dent
come l’è, come l’era,
l’era bèlla la città.

Sora al pontesèll
che travèrsa el Navili
per vedè el Tombon de San March
e on tocchèll de Milan
che se spèggia de dent’.
Come l’è dura guardall adèss
del bèll che gh’era se ghe rèsta?
Domà ricòrd.

La nostalgia a l’è brutta
la pò domà fà soffrì
col temp d’incoeu che te ciolla
anca la voeuja de sorrid
a Milan se cantava
dèss se balla ball de grupp.

Sora el pontesèll
che travèrsa el Navili
per andà in Briosca a ‘scoltà
i canzon che fann rid
in dialètt milanes.
Come l’è dura a sentì pù
la nòstra lingua
e me rèsta domà ‘l ricòrd.