Stampa

di: G.Margorani; F.Patterlini


 

 

 

Quand ven la sera e sari-sù la pòrta
mì lassi foeura el mond e la soa stòria
son depermì e quèll che me confòrta
l’è de dervì el sportèll de la memòria.
Me sètti, sari i oeugg, dèrvi el sipari
e la mia ment la gira e la lavora
a cattà-sù quèll tant de necessari
per famm passà de là ona quai ora.

L’è inscì che mì passi de spèss la mia sera
sto ben, me rilassi ne la mia manera
e a bèi mazz ie troo insèma freguj de memòria
rivivi la trama de tanti mè stòri
e tocchèi d’ona vita magari strasada
de sògn, desideri restaa per la strada
sarà debolèzza e fòrsi l’è vera
però mì me quiètti e passi la sera.

In fond la mia fèsta, se mai la gh’è stada,
l’è tanto confusa e ben sfregujada
passada la sera gh’è on’altra nottada
gh’hoo ‘l lètt che me spètta
e on’altra giornada.