Stampa

di: Piero Mazzarella; Beppe Moietta


 

 

 

Gh’è ona gesa la in su la strada che pòrta a Biegrass,
a l’è senza sagraa, a l’è fada de sass.
L’è frèggia d’invèrno coi mur che se lassen andà,
ma gh’è la cros del Signor che te manda calor.

Nòtt e dì gh’è semper ‘vèrt
a la gesa di lusèrt,
lì ghe prega la pòvera gent
senza cà, senza nient.
Famm la grazia anca a mì,
che son pòver come tì,
tì te ‘l see che son senza pretes,
scusa tant se hoo pregaa in milanes.

Quand ven primavera, comincia a fass teved el sô,
cascen foeura el crappin e stann li a coriosà:
la famiglia luserta: la mama, i fiolètt col papà
sòtta la cros del Signor cerchen fòrsi calor.

Nòtt e dì gh’è semper ‘vèrt
a la gesa di lusert,
lì ghe prega la pòvera gent
senza cà, senza nient.
Famm la grazia anca a mì,
che son pòver come tì,
tì te ‘l see che son senza pretes,
scusa tant se hoo pregaa in milanes.