El manètta - Cabaret Milano Duemila

di: Vincenzo Bortone; Cesare Regazzoni


 

 

 

Hoo lassaa el mè Vesuvi, quarant’ann fa
hoo lassaa el sô, el mar, per vegnì chi a Milan
e chì hoo trovaa on bèll laorà,
el manètta sul tramm, che el me da de mangià

El me scusa on poo scior, son pròppi corios
lù, de indoe l’è: l’è de Milan?  

Tutt ò munnu l’è paes, se sa,
ma comm’a a Milano ce sta sulu Milano
anca se poeu, gh’è on quaicòss ch’el va nò
tirèmm su i manigh, provèmm a cambià.

O traffico, o smog, i domènigh a pee
gh’è chi sa lamenta, ma resta a Milan
hinn semper de corsa, l’è inscì tucc i dì,
ma mì sul mè tramm, mì me gòdi Milan. 

El me scusa on poo scior, son pròppi corios
lù, de indoe l’è: l’è de Milan?

Tutt ò munnu l’è paes, se sa,
ma comm’a a Milano ce sta sulu Milano
anca se poeu, gh’è on quaicòss ch’el va nò
tirèmm su i manigh, provèmm a cambià.

Se piglia a frenesia, do sole e do mare
i già co penziero stongu da San Gennaro
la gent, la domanda…Ma è accussi bella Milano?
E mì, ghe rispondi: Milan, l’è Milan!

El me scusa on poo scior, son pròppi corios
lù, de indoe l’è: l’è de Milan?

Tutt ò munnu l’è paes, se sa,
ma comm’a a Milano ce sta sulu Milano
anca se poeu, gh’è on quaicòss ch’el va nò
tirèmm su i manigh, provèmm a cambià.

Tutt ò munnu l’è paes, se sa,
ma comm’a a Milano ce stà sulu Milano
terron e forestee hann imparaa ‘l milanes
la Madonina l’è contenta anche Lee.

Cerca

Facebook!