di: Ivan Della Mea
Quand seri giovin lavoravi chì
sora al Navili, des or al dì,
me son sposaa e’l viagg de nòzz
m'è toccaa fall sora sto fòss
Gh'è chi dis che l'è bèlla quèst'acqua marscia,
sto scarich pubblich de cèss, de ruera,
ma mì quand ‘riva giò la sira
me senti el stomegh bèll e saraa
E adèss che son vègg, pien de malann,
gh'ho an'mò de falla sta vita de can,
cont el barcon e pien de rabbia
a caregà sabbia sora ’l Tisin
Gh'è chi dis che l'è bèlla quest'acqua marscia,
sto scarich pubblich de cèss, de ruera,
ma mì quand ‘riva giò la sira
me senti el stèmegh bèll e saraa
Però la storia l'è minga finida
sora ’l Navili gh'è n'altra vita,
dal bèll Tisin a Pòrta Cines,
dì sora dì e mes su mes.
Gh'è Giovann el me fioeu, la mia speranza
giamò finida, giamò brusada,
gh'è chi dis che l'è bèlla st'acqua marscia impestada,
gh'è chi dis che l'è bèlla, ma a mì me pias nò.