La canzon dei Navili - Cabaret Milano Duemila

di: Ivan Della Mea


 

 

 

Quand seri giovin lavoravi chì
sora al Navili, des or al dì, ‎
me son sposaa e’l viagg de nòzz ‎
m'è toccaa fall sora sto fòss

Gh'è chi dis che l'è bèlla quèst'acqua marscia, ‎
sto scarich pubblich de cèss, de ruera, ‎
ma mì quand ‘riva giò la sira ‎
me senti el stomegh bèll e saraa

E adèss che son vègg, pien de malann, ‎
gh'ho an'mò de falla sta vita de can, ‎
cont el barcon e pien de rabbia ‎
a caregà sabbia sora ’l Tisin

Gh'è chi dis che l'è bèlla quest'acqua marscia, ‎
sto scarich pubblich de cèss, de ruera, ‎
ma mì quand ‘riva giò la sira ‎
me senti el stèmegh bèll e saraa

Però la storia l'è minga finida ‎
sora ’l Navili gh'è n'altra vita, ‎
dal bèll Tisin a Pòrta Cines, ‎
dì sora dì e mes su mes.‎

Gh'è Giovann el me fioeu, la mia speranza ‎
giamò finida, giamò brusada, ‎
gh'è chi dis che l'è bèlla st'acqua marscia impestada, ‎
gh'è chi dis che l'è bèlla, ma a mì me pias nò.

Cerca

Facebook!