di: Mimmo Dimiccoli
Sabet de sera a la Stazion Central
hoo vist ‘na bionda fenomenal
ghe giri in gir e la guardi on ciccinin
la me sorrid e la me vegn visin.
L’ha gh’ha dò tètt che hinn la fin del mond
dò bèi gambètt e on bèll cuu rotond
dice: “Son sola, vuoi farmi compagnia?”
e mì la invidi su la mia carrozzeria.
E l’è staa inscì che sèmm finii in d’on casermon
a casa soa, al Morivion
ona stanzètta che pareva ona rattera
cont i servizzi in fond a la ringhera.
Appèna in cà faseva on frègg de la Madònna
mi dice: “Spogliati, non aver vergogna”,
ma mì soo nò, fòrsi l’era l’emozion
riessivi minga a tirà giò i calzon.
Poeu me decidi, alzi i covèrt, me infili sòtta
e intanto lee dolcement la see disbiòtta
son lì che brami e che ne pòdi pù
perchè el Battista el me vegniva sù.
La vegn in lètt e subit mì ghe salti addòss
ghe cerchi i tètt gh’è pù nagòtt
vuu pussee in giò e in mèzz ai gamb la gh’ha on fagòtt
son restaa lì cont i mè man su i sò ball biòtt.
A disi nient perchè seri tutt stremii
hinn minga schèrz de famm a mì
mì che me pias inscì tanto i bèi tosann
son restaa lì come on pirla e dò ball in man.
E la biondòna che la stava al Morivion
l’hoo battezzada “El re di culatton”
E la biondòna che la stava al Morivion
l’hoo battezzada “El re di culatton”.