Stampa

di: N.Comolli; Sironi Evelina


 

 

 

La ballada del pòver Tofin
mì ve canti perchè
l’era on can bastardin che a Milan
tutti ciamen “pajee”.
Ai manòver su strad de campagna
‘sto cagnoeu l’ha trovaa la cuccagna
on Dragon l’ha guardaa poeu l’ha dii:
“Quèst m’el tègni per mì!”.
Col padron in Casèrma content
el passava i sò dì…
El marciava Tofin per Milan
coi “Dragoni a cavallo”
poeu quèll dì ch’el padron l’è partii
el Tofin, guarda on poo l’è finii
con la Guarda al Palazzo del Re
ferma lì, drizza in pee!

E de ronda in la piazza del Dòmm
gh’era on can e on soldaa
on cagnoeu che coi oeugg al pardon
el pareva incollaa
e quand lù l’è partii per la guèrra
anca el can l’ha lassaa la soa tèrra.
Fin in Russia el destin l’ha portaa
con centmila soldaa.
El cannon, la tormenta, la nev,
on fior ross… on foppon…
On cagnoeu deperlù disperaa
ch’ el rifa la soa strada.
La Garitta de Piazza del Dòmm,
on soldaa ch’ el gh’ha minga el sò nòmm
e tì lì, che te spettètt fident
fra el via vai de la gent.

musica

El cannon, la tormenta, la nev,
on fior ross… on foppon…
On cagnoeu deperlù disperaa
ch’ el rifa la soa strada.
La Garitta de Piazza del Dòmm,
on soldaa ch’ el gh’ha minga el sò nòmm
e tì lì, che te spettètt fident
fra el via vai de la gent.
Ma lù el torna pù indree…
sara su i oeugg… can pajee.