Stampa

di: Nino Rossi
 

 

 

Mètt de incassà vin’ mila franch al dì,
circa ses’cent bigliètt de mila al mes
a ghè nò ona gròssa cifra de investì
cent mila franch sì e nò tuscòss compres.

A ghè nò bisògn licenza d’esercizzi
esent de tass perchè ghè nò contròll
e dato ch’el foo per grana e nò per vizzi
anca con la moral mì son tranquill.

Ona perucca bionda con franzètta
fond tinta smòrt per via del noto dètt
dò cili fint de class, on pò d’ombrètta
laber e ròtt hinn faa cont el rossètt,
duu bèi rigonfiament con l’adesiv
ròbb che stann sù anca senza reggipètt
‘na camisètta de tipo sportiv
la minigònna e i scarp cont el tacchètt.

Allenament de brutt in cà a la sera
per via di tacch el mòdo de menass
però che risultaa: el par nanca vera,
tra pòcch son pront, cioè pronta per ‘l gran pass.

Me guardi dent’ al spècc, ‘na s’cioppettada,
del ragionier Brambilla gh’hoo pù nient
ona trasformazion inscì ben fada
nanca al Noschese la ghe salta in ment.

L’ultim ritocch, son pront, mì voo per strada,
cominci a fà ‘l lavorà del travestii
ohi tì, riva on sbarbaa, la prima preda
el s’avvicina, el ponta sù de mì.

Buonasera scior Brambilla,
el va a ona fèsta?

....