Stampa

di: Walter Valdi
 

 

 

Lù el voreva, lee la voreva, ma nissun di duu saveva
'me fà, quèll che doveven  fà, me fà,  come se fa a ciollà.

Lù el pensava, lee la pensava: "Ona mia amisa la scoava"
Proèmm, se devom scoà, scoèmm. Provèmm, se devom scoà, scoèmm.

Lù in salètta, lee in cusina, con due scope de saggina
Adree, a scoà sù ‘l palché. Adree, a scoà sù ‘l palché.

Lù el sboffava, lee la sudava e ògni tant la domandava
"Ma mì, senti nagòtt: e tì?" "E mì, mì senti nient me tì".

"Me ricòrdi che la mia amisa, la scoava senza camisa"
de  bòtt, s'hinn cavaa foeura biòtt, de bòtt, s'hinn cavaa foeura biòtt.

Biòtta la s'cèna, biòtta la panza, hann scoaa sù on'altra stanza
sudaa, ma senza risultaa, sudaa, ma senza risultaa.

"Ma che scema, t'el chì el sistema, la mia amisa l'ha miss sù ona crèma"
sù doe? Sul manich de la scoa. Su doe? Sul manich de la scoa.

Che fregada con sta trovada, le due scope con la pomada
'me dill? Pareven duu anguill, 'me dill? Pareven duu anguill.

Con 'sta mòssa quèsta l'è gròssa, hann sentii nanca ona scòssa
Ma  sòtt… a scoà sù a cuu biòtt. Ma sòtt… a scoà sù a cuu biòtt.

"So soltanto che ogni tanto, vun di duu metteva un guanto."
Sù doe? Sul manich de la scoa. Sù doe? Sul manich de la scoa.

Or per dirla e per finirla, eran là come duu pirla,
Sbiottaa, col paviment scoaa. Sbiottaa, col paviment scoaa.

Hinn andaa in lètt, ma appèna sòtta, stracch me asen, s'cèna ròtta
lee la dis: "soo minga indoe, senti anmò el manich de la scoa".

Hann guardaa sòtt ai covèrt, hinn restaa coi bocch avèrt
Lee la fa: "Mì hoo capii tuscòss". "Se fèmm? Adèss scoèmm!!!"
"Se fèmm? - (PARLATO) Adèss scoèmm!!!".