Stampa

di: Giovanni D'Anzi
 

 

Se dis che i milanes hinn affaristi,
disperaa capitalisti, gh’hann in ment domà i danee,
l’è minga inscì, l’è minga inscì:
sèmm anca numm di sentimentalisti,
ma però numm se vergògnom perchè sèmm di andeghee,
l’è pròppi inscì, ma invece mì.

Mì sont on milanes sentimental,
sentimental come on napoletan,
me pias fà i serenad al ciar de luna
e poeu sognà, fantasticà.
Me pias la baraonda di mè strad,
me pias la confusion che gh’è a mezzdì
però se vedi on fior in sul poggioeu
mì me commoeuvi e resti lì così.

Son matt per la mia nèbbia,
quand ven la prima nev quanta allegria
però me basta vèss a Monscia
per vègh el coeur che ‘l piang de nostalgia del mè Milan.

Mì sont on milanes sentimental
e gh’hoo ‘l pudor de dill a son sincer
e quanti milanes hinn come mì,
ma se vergògnen, l’è così.

musica

Son matt per la mia nèbbia,
quand ven la prima nev quanta allegria
però me basta vèss a Monscia
per vègh el coeur che ‘l piang de nostalgia del mè Milan.

Mì sont on milanes sentimental
ue: sentimental, ma semper milanes
perciò se gh’è on affari sa la man
al sentiment ghe pensarò doman.