Stampa

di: Ferrara Loretta
 

 

Gh’è quèll che ‘l voraria domà andà a divertiss
e quèll che el lavorà per lù a l’è on paradis
e quèll che in ògni dòna el ved ona miee
e chi el matrimòni per lù a l’è on gibilee.
Gh’è gent che sent la musica quand l’è adree a dormì
gh’è chì domà el silenzi, goduria tutt el dì,
gh’è gent che fa ginnastica appèna el gh’haa on moment
e chì a fà nagòtta l’è stracch ‘me on accident.

Ma ona ròba l’è sicura mì a la gent ghe voeuri ben
sia che vun el sia on terron, egizian ò polenton,
giappones ò del Perù.
E mì me ne freghi del color che gh’ha la pèll
quèll che voeuri a l’è el rispètt
dass ‘na man a stà content
per mì cunta domà quèll.

Gh’è quèi che in de la vita ghe pias domà a giugà
e chi l’è semper serio, sta attento guai a scherzà,
gh’è gent che tutt el dì l’è adree a telefonà
e chi el paralergico el se blòcca in del parlà.
E chi el balla semper dal twist al cha cha cha
e chi per ballà on lento el gh’ha de fass pregà
gh’è chi anca a teater l’è semper annoiaa
e chi ‘l se divertiss de matt a cicciarà.

Ma ona ròba l’è sicura… (2 v.)