di: L.Carcano - C.Merli
Sòtt on ciel con tanti stèll,
cent ghitar e mandolin,
vos distes de menestrèll...
Pòrta Cicca in pompardina la fa fèsta.
E la canta spensierada
dal Caròbbi ai Trii Ronchètt
per i sògn del primm amor
di tosann che fann pandan coi ròs in fior.
Nostalgich serenad de primavera.
Là sul pont de la Conchètta
i coppiètt al scur de sera,
vardi lì... che fann l'amor!
Pòrta Cicca e la soa gent
coi barconi insognorent,
de Milan l'è on cantonscèll
doe ferma gh'è la stòria che ripòsa.
Tra i cà vègg in sù l'alzaia,
el fossètt di lavandee
che dal ciel l'è illuminaa
tutt d'argent a l'è on tappee bèll de guardà.
Simpatich serenad sù la ringhera.
Per la fèsta de stasera
tucc i strad fann de balera.
Sant Ambroeus el guarda giò!
Romantich serenad de fantasia.
Pòrta Cicca spensierada
la spasseggia per la strada
a brascètt del Meneghin!
Serenada, serenada malandrina.
Serenada, serenada meneghina.
Sòra al Dòmm la Madonina...
la saluda Pòrta Cicca
... al ciar de luna!...